No Té Gust a Pollastre

Un alter cop perNairobi. Aquest cop per a passar-hi uns quants mesos.

La veritat es queaquesta primera setmana no ha passat res d’especial. El vol amb Egyptair va sertan llarg com si hagués volat a través d’Amsterdam amb KLM però amb ladiferència que l’avió egipci era una autèntica carraca. La primera part del volno va estar gens malament. A la T1 de Barcelona erem 12 persones esperant perpujar a l’avió i un cop ja érem a bord ens van fer esperar una mitja hora mésfins que van arribar una altra 20 de passatgers. No faré cap comentari sobre laprocedència cultural d’aquesta gent perquè sinó després em faig ràbia a mimateix, prefereixo pensar que anaven tots en el mateix bus i que va punxar unaroda.  La majoria ja coneixeu la mevaopinió sobre els egipcis després de l’experiència a la deixalleria dels faraonsd’ara fa un any.  Dins l’avió el menjarera basant estàndard i és que després de volar amb Singapore Airways tot semblapoc. Això si, pobres els que van pagar el doble que jo per anar en primera,ells tenien una butaca amplia i còmoda, però jo vaig tenir 3 butaques per a mitot sol! No tenia pantalla per a mi sol, però per veure una peli romànticad’espies americans casi millor no tenir pantalla.

Un cop a Egipteningú em va intentar estafar ni vendre res que no volgués. Suposo que en unahora i a la terminal internacional de transit és difícil que t’emprenyin els“amigo-mas-barato-que-en-carrefour”. Això si, un cop embarcats encara vamesperar una hora més a que arribessin els últims passatgers (algú hauria derevisar les rodes dels autobusos més sovint).

Al final vaigtocar terra a Nairobi sobre les 4:30 de la matinada. L’aeroport Jomo Keniatta de Nairobi és curiósperquè és circular. I hi han dues sortides que porten al control de duana, elque passa és que quan surts de l’avió el cartell no indica quin és el mésproper, senzillament diu recollir equipatge i una fletxa cap a cada costat. Persort jo ja me’l començo a conèixer una mica i vaig veure una de les sortides, imentre tothom seguia al primer passatger com si fossin ovelletes, jo em vaiganar en direcció contraria. Això si, arribar dels primers no em va estalviar lagairebé una hora de cua per passar immigració.  

Gairebé un mésdesprés les coses a Nairobi no han canviat. Bé, algo si ha canviat, elscompanys de pis. L’iranià ens ha deixat per passar una temporada al sud delSudan on tenim un projecte, però l’hem substituït per un escocès a qui només lifalta la faldilla i la gaita.  I aquestaés l’última setmana que podrem disfrutar del nepalès, això si, abans dedeixar-nos ens ha dedicat un recital d’encostipat. Suposo que és una tradicióde l’Himàlaia de moquejar sobre el plat d’algú altre mentre està menjant, peròjo encara no m’hi he acostumat. Això si li hem comprat llimones i mel per a quees recuperi aviat. Ara us pensareu que ho dic de conya, però el trobaré afaltar.

Apart d’això pocacosa més. Bé, si l’altre dia vam tenir una visita VIP a l’oficina. O així éscom ens ho havien anunciat. Ens hem passat la setmana tragant pols. Han netejattotes les taules, els serveis, les sales de reunions, fins hi tot han canviatles rajoles de bona part del terra (algunes feia més d’un any que no hi eren oestaven completament trencades)... total perquè venia a visitar-nos un noidanès que està destinat a Nairobi per substituir la baixa de maternitat de lacomissionaria australiana a Kenya. Us ha quedat clar? A ell tampoc. Total, quevan fer la feina de tot un any en una setmana, a sobre li van organitzar undinar i jo personalment ni em vaig enterar que havia vingut. No fins al vespreque vam anar a sopar amb els de l’oficina i mentre esperàvem que arribessintots vam demanar unes cerveses. Mentre erem allà de peus un home se’ns apropa iens pregunta si som d’SMEC. I tant que si, ens asseiem junts, xerrem icompartim l’espera, no se com comencem a preguntar que és el que fa cadascú ialeshores descobrim que ell és el famós VIP, aquell paio era un VIP... la jetset s’està perdent... I pensar que al pobre Carl li havien fotut la bronca peranar vestit amb camisa i sandàlies quan esperàvem una visita VIP... però sianava molt més arreglat que aquell “alt comissionat”!

Al final vanarribar tots i va començar el festí!!! Restaurant Fogo Gaucho. Bufet lliure decarn a l’estil brasiler. Tu tens una targeta, vermella per un costat i verdaper l’altre. Si el ver està de cara amunt, el cambrers no paren de venir ambunes brotxetes gegants amb carn de tot tipus d’on fan un tall i tu amb unespinces l’agafes i te la poses al plat. Quan n’estàs fart gires la targeta alcolor vermell i deixen de venir fins que et recuperes i fas girar la targetaaltre cop. Aquella nit si que em vaig fotre com un bacó! I es que és tandifícil resistir-se a un tros de carn encara xiuxiueja tot just treta de labrasa... aaaagghhhhh ja torno a tenir gana! Costelles de xai, costelles deporc, de vedella, entrecot, llonganisses, espatlla de xai, llom de porc,entrecot, pollastre, peix, gambes... i cocodril! Si, també tenien cocodril! Icom no no podia estar-me de provar-lo. I no, no té gust de pollastre com diuen.Si que sembla pollastre quan està cuit, però a mi em va semblar que tenia mésaviat gust a vedella, molt resseca, però vedella.

I això és tot peraquesta setmana!

Aquest cop notinc fotos de la setmana així que haureu d’esperar a la que ve per veure unamica més de Kenya!

Un petó a tots!