En previs escrits, cartes o e-mails ja us he parlat de la variada fauna australiana, pero sempre de refilo. Be, avui em dedicare a descriure-la millor.
Des de tranquils i mansos Coales als que se'ls pot girar el cap i obrir-te en canal fins a perilloses i mortals serps que es passegen entre els teus peus com si res, la fauna Australiana es una de les mes originals i fascinants del mon. Hem de pensar que des de fa centenars de milions d'anys, aquestes terres han estat aillades de tot. Al contrari que en d'altres zones on especies de tota mena podien viatjar d'un continent a l'altre, aqui no ha estat fins l'arribada de l'esser huma modern que les especies autoctones s'han hagut d'enfrontar a nous canvis. Aquest fet ha donat lloc a una fauna i a una vegetacio que no solsament es curiosa i unica, sino que tambe ha hagut d'aprendre a sobreviure amb els pocs recursos que tenien.
En tan sols una hora conduint per l'outback (es el nom amb el que es coneix tota la zona no habitada i per tant desertica d'australia) et pots trobar amb: kangurs, serps, ocells de tota mena, llangardaixos de totes mides, insectes insolits, camells, burros i sobre tot vaques.
De burros i camells jo encara no me n'he trobat cap pero se de bona tinta que es molt normal trobar-ne alla a fora. Llogicament no son animals autoctons de la zona sino besties que s'han escapat (o han estat abandonades a proposit) dels estables de granges o de centres turistics de la zona.
Pero nem a parlar dels que si que m'he trobat. La gent, quan pensa en animals salvatges dels desert normalment ho associa tot a perill i mort, i normalment no estan del tot equivocats. Nomes cal canviar els papers principals. No son pas els animals del desert els que son mortals, som els humans els que representem el paper d'assassins en aquesta obra. No, no es que de cop i volta m'hagi tornat un d'aquests hippies de Greenpeace que consideren que tot el que fem els humans es matar bestioles i destruir el mon. Peo si que des que estic aqui he acabat (sense poder-ho evitar i de forma totalment involuntaria) amb mes vides que en els previs 26 anys! Aixi que fare una llista per descriure els animals que per aqui hi ha. La llista la fare en ordre dels animals que he vist morts o que he matat jo mateix. Aquest ordre es correspon tambe mes o menys amb l'ordre de frequencia amb el que et trobes aquestes besties alla a fora, i finalment vosaltres mateixos podeu classificar tots els animals segons el seu ordre d'estupidesa (ja us aviso ara que jo encara no tinc clar quin es mes estupid que els altres).
El primer que t'envaeix quan surts per la porta de l'avio no es la sensacio de calor, ni la humitat (o la sequera) de la zona, no. La primera cosa que fas es submergir-te en un mar de mosques pesades i colloneres com elles soles. Des del moment en que comences a baixar les escales fins que tornes a marxar no t'abandonen ni un segon. Badallar, sospirar, agafar aire despres d'un gran esfors, menjar veure... tot esdvenen missions impossibles. Finalment hi ha dues coses que has d'assumir: la teva dieta sera rica en proteines (si es que les mosques porten proteines) i la segona es que hauras d'adoptar el tic nacional. Que que es aixo del tic nacional? es el que aqui anomenen "the Australian Wave" o en catala: el salut Australia. No es que tothom sigui molt amable i s'alegrin de veure't, no es que tothom et saludi com si focis el rei de visita a melilla, no. El que passa es que tothom esta intentant treure's les mosques de sobre i per aixo no paren de moure les mans d'una banda a l'altre. Be, amb tanta mosca furgant pels forats del nas, per la comissura dels llavis, per les orelles i pel seu lloc preferit: dins de les ulleres, directe als ulls! es normal que ocupin el primer lloc en nombre de victimes caigudes en combat. A part de que son moltes i son molt pesades, tambe m'he adonat de que son tontes perdudes. A veure, normalment quan a Tarragona deixem menjar a fora, aquest s'omple de mosques, i quan vas a matar-les aquestes fugen i son dificils d'encalsar. Aqui no. Ja pots deixar la el panal de mas rica miel que vulguis que les molt burres segueixen anant a tu. Ni una sola va al menjar, totes a tu! Aixo si, fots una bofetada i totes a terra. Les pots matar fent servir nomes un dit o aixugan-te la suor, elles no marxen. Tot i que n'hi ha alguna que es fa la llesta, li fots un copet i la paia es fa la morta. La primera vegada passa, pero la segona... xof, no hi ha segona oportunitat.
Segurament, el fet de que hi hagin tantes mosques (i mosquits) fa que tambe hi hagi moltes granotes i llangardaixos. Aquests son tambe els principals habitants del campament on ens allotgem. Al mon hi ha molta gent fascinada per les granotes i pels llangardaixos, de fet jo mateix ho estava abans de venir aqui. Ara, mira lo dels llangardaixos t'ho passo, pero les granotes... Algun cop algu ha fet el comentari de "Que guai tenir de tant en tant granotes a l'habitacio, que mones!" si, si que son mones, petitetes i blanques (o marrons depenent de l'humitat); pero tu has vist la meva habitacio? les finestres i la porta estan segellades hermeticament per quan arriba la temporada de ciclons que no entri aigua i per la gent que treballa de nit i dorm de dia que no tinguin gens de llum. Per tant, per on entren les granotes? premio, pel bater!!! encara consideres mona una granota saltant entre els teus llansols o sobre el teu respall de dents i que per entrar ha hagut de nadar entre la merda dels 300 habitants del campament? Jo tampoc.Per tant la matansa de ganotes es una practica forsa habitual. Els llangardaixos no son cap problema, si que n'hi ha molts, pero donen un toc exotic al lloc. Te'ls trobes prenent el sol davant de la teva porta i quan surts fugen corrents sobre les potes del darrera, molt monos. Pero es aquesta costum seva de prendre el sol el que fa que en matis tants. A veure, a qui se li acudeix plantar-se a prendre el sol al mig d'una autopista quan no aixeques un pam de terra i el teu color de la pell es confon amb el del terra?!?!?! Home, es que n'hi ha que tenen algo d'instint suicida!
Llangardaixos n'hi ha de totes mides. Des de la tipica sargantana que s'aferra a la paret, passant per aquests que us explicava a bans que comptant la cua son grans com un bras fins al colse (ma+avantbras). Els dracs, tot i ser de la mateixa familia els incloure mes tard en el grup dels idiotes amb sort.
Els seguents en la llista de baixes son molt segurament els kangurs. Jo nomes n'he matat un, pero la seva tendencia suicida fa que en trobis molts aixafats per la carretera. Lo de tendncia suicida ho dic pq en els quatre mesos que porto per auqi ja he tingut bastants ensurts en els que un cangur salta just davant del cotxe i tot i que l'intentes esquivar la bestia segueix saltant en la teva direccio (idiota, no veus que jo soc una massa de ferro que ve a 80km per hora i tu no ets mes que un osso de peluxe amb molles a les cames?).
Parlant de tendencia suicida he de dedicar un apartat als mes suicides de tots els animals. Els ocells. D'ocells n'hi ha per donar i vendre, des de cacatues fins a aligues tot el que us pogueu imaginar. Els mes burros de tots son unes perdius que corren per la carretera. No solsament decideixen creuar la carretera just davant teu sino que en cas que estiguis massa aprop aixequen el vol i cap a on van? doncs cap al lloc on esta mes despejat: segueixen la carretera i per tant ja veus el pobre animal volant davant del cotxe i agafant les curves com fas tu. L'altre dia en vaig seguir una durant mes de 500m!!!
No tant burros pero si molt mes suicides son els grups de "pardals" als que ultimament se'ls ha ajuntat una familia de lloros verds. Aquests esperen amagats als arbustos a que tu t'apropis i quan passes amb el cotxe, es llencen en manada (estol d'ocells). Per mi que es com una proba de valor a veure qui te mes collons i no es fa enrera. La veritat es que sempre que ho fan miro pel retrovisor per veure si darrera el cotxe surt un nuvol de plomes, pero he dir que no ho he vist mai. Potser si que saben el que es fan i quan desapareixen davant el radiador del meu cotxe m'esquiven i marxen, pero tambe he de dir que de tant en tant en veus alguns de morts a la carretera tot i que no en saps l'origen de la mort. Hi ha una especie d'ocells algo mes llestos que es dediquen a fer de dolfins. Aquests es llencen contra el cotxe pero nomes per volar al teu costat, sense posar-se davant, i la veritat es que es molt bonic veure'ls alla al costat de la teva finestra jugant amb les turbulencies que crea el cotxe. Tampoc em sorprendria si nomes ho fan per casar les mosques que em persegueixen fins hi tot quan vaig amb cotxe.
Parlant d'ocells, l'altre dia vaig tenir una de les millors experiencies "felix Rodriguez de la Fuente". Jo anava conduint quan de sobte davant meu va sortir un aliga. Va tocar terra un segon, i volant en la mateixa direccio en la que anava jo vaig veure com s'aixecava amb un llangardaix entre les seves urpes. Tot plegat va durar potser menys d'un segon pero va semblar llarguissim. El llangardaix va comensar a moure's i segurament pq el cotxe s'apropava massa l'aliga va acabar per deixar anar el llangardaix i sortir volant en una altra direccio.
Dins del capitol dels animals mes estupids de tots m'agradaria comensar amb les serps. El temible assassi del desert! Si ja, pos de moment totes les que m'he trobat fan cagar. La primera es passejava tranquilament pel campament mentre nosaltres preniem una cervesa. Sabeu com les cacen? posen una bossa negra davant seu i elles hi veuen un santuari, llavors i entren i ja la tens. Au, aixo se'n diu ser llesta. La segona i tambe la ultima serp que he trobat han seigut potser les mes perilloses ja que la una va sortir de sota la meva habitacio mentre jo em cordaba les sabates sentat a la porta (ella tan tranquilament va fugir sense ni molestar-se a mirar-me) la altra algo mes chungo la vaig vere de miracle air just abans de fotre el meu peu (calsat nomes amb xancles) a sobre. Era petita i de color marro com el terra, pero aixo no vol dir res, les cries tb son venenoses i si potser no et maten, si que el mal no sera agradable. A partir d'ara anire amb botes cada dia. La resta d'encontres amb serps han estat a la carretera. Aquestes son les que s'han guanyat el lloc a l'apartat dels animals mes idiotes. A veure, mates d'EGB: si el cotxe A es dirigeix a 80km/h en direccio B i tu ets una serp immobil a mig cami entre A i B, quin es el resultat de l'equacio? molt be, ja tenim la pell apunt per fer unes altres botes. Doncs si, la molt burra ni es va moure, vaig girar cua per fer-li fotos i res, alli, al mig de la carretera miran'tme i treient-me la llengua. Sera burra!! Aquesta la podreu veure al meu recull de fotos. Fins que no vaig arribar al campament i vaig comprobar la guia no vaig saber que era inofensiva, per tant us haureu de conformar amb fotos des de lluny. Potsr el proxim cop ja m'hi apropare mes.
Els dracs tenen fama de ser ferotges, tant els que treuen foc pels queixals com els que tenen aqui que mosseguen i t'infecten amb les seves babes. Doncs be, si que poden ser ferotges, pero quan creuen la carretera son mes aviat passotes. Caminen d'aqulla manera com si anessin escaldats i a mes s'ho prenen amb calma. Fins ara he esquivat tots els que m'he trobat, sobretot aquells grans com un gos, pero en trobes tot sovint d'altres que no han tingut tanta sort i que ara no servirien ni per fer un bolso d'aquells orribles dels anys 80.
Finalment l'animal mes estupid per exelencia, la vaca. No solsament els agrada pasturar a la vora de la carretera sino que a mes es planten alla al mig i ja pots pitar, aproparte o cridar el que vulguis, a elles els rellisca tot. Deuen saber que l'asseguransa no et cubreix si xoques deliberadament contra elles i que si ho fas el cotxe en sortira malparat, pq sino no m'ho explico. Ultimament, com que ha estat epoca de parir i hi han mes bedells, aquests es diverteixen creuant d'un costat a l'altre quan s'espanten amb el soroll del cotxe (no seria mes llogic quedar-se quiet i veure que passa en ves de correr cap alla d'on ve el soroll????). Pero la culminacio va ser ara fara tres dies quan just despres de passar un turonet que no em deixava veure que hi havia a l'altre costat em vaig trobar un bedell alla al mig de la carretera ajagut fent la mig diada. Po tu eres tonto o que!!!! fins hi tot les altres vaques el miraven pensant el mateix que jo!
Segurament m'he deixat alguna bestiola com ara els saltamartis que es foten uns mastegots increibles contra les parets i portes, pero tampoc es plan d'escriure un llibre ara. En un proper episodi ja us explicare algo mes sobre animals quan escrigui sobre com "tot et pot matar a Australia" pero aixo ja sera mes endavant.
Per ara un peto i fins aviat!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada