Hola familia!
Ara feia temps que no escribia. ja se que no te perdo de Deu, pero buenu, espero que aquest mail serbeixi per compensar una mica.
Com sempre per aqui molt enfeinat. La Luc esta molt be i us envia molts records. De fet no para de comentar-me que cada mati quan esmorsa veu la tassa de te que li van regalar els pares i qeu te els nanos i els gegants de Tarragona i llavors la pobra se'n recorda de lo be que s'ho va passar quan va venir i vol tornar.
Pero be, el que avui volia escriure es algo diferent. Normalment quan la gent em pregunta com es aixo d'australia no se mai que respondre. Es algo que s'ha de viure en directe. Si que pots ensenyar fotos, pero mai captes tots el colors tal i com els veus tu; pots fer un video, pero mai sera prou real; la gent pot imaginar-se la calor que fa pero ni es tanta ni tan poca. Per aixo aquest cop he decidit explicar com es aixo d'aqui a traves d'algo que no us puc portar ni ensenyar... les olors.
No, no patiu, no m'he pres res raro ni m'he fumat cap herba exotica del desert. No encara. Pero l'altre dia men vaig adonar de lo important que arriben a ser les olors en aquest lloc. Com a minim per a mi.
Com tots sabeu, a mi no m'agrada massa Sydney. Si que te un munt de zones verdes i els centre es molt fotogenic amb els seus gratacels de vidre, el pont i l'opera a tocar de l'aigua; pero tot i lo gran que arriba a ser esta molt mal organitzada i morta. No te vida, els carrers son freds i sense gracia i hi ha poc mes a fer que treballar i beure cervesa. Pero aqui dalt a Western Australia (WA), al desert la cosa es diferent. Des de luegu no es un lloc on viure-hi pero si que esta be per passar una temporada i desconectar del mon. I com us deia abans l'altre dia em vaig adonar de per que aquesta sensacio, en gran part era degut a les olors.
Abans de comensar deixeu-me fer un aclariment. Sempre em refereixo a aqesta zona com a "desert" i de fet esta considerada com a tal, com a zona arida amb temperatures extrem de calor i fred i amb un deficitd'aigua important tot i que ara a l'estiu fot unes tormentes que ja pots correr si t'enganxen. Pero si mireu les fotos que vaig penjant a internet veureu que no es pas un desert com el del Sahara, amb dunes i sense ni un bri de vegetacio. No, aquest desert seria mes aviat com la sabana del sud d'africa, alla on hi ha els lleons, tot i que aqui els hem substituit per kangurs que son mes monos. Us explico aixo perque aixi us pogueu imaginar una zona amb bastants matolls i algun que d'altre arbre.
Be, si em trobo tant a gust aqui es basicament perque cada cop que sento una d'aquestes olors automaticament em transporto cap als dos llocs mes importants de la meva vida i que millor representen el sentiment de felicitat. Un llogicament es Mont-Ral, l'altre L'Esquirol. I no l'Esquirol d'avui en dia sino aquell en el que viviem felisment com a gitanos.
El clima d'aquesta zona es caracteristic per tenir fortes tormentes durant el vespre-nit i molt de sol i calor durant el dia. Per aixo quan et lleves al mati i obres la porta la primera olor que t'arriba es la que arrossega l'humitat de la pluja que ha caigut durant la nit. Es una olor molt curiosa ja que al campament tenim unes zones ajardinades (quatre arbustos mal posats) amb unes plantes molt semblants al romani. La barreja de l'olor a humitat amb la d'aquesta planta es confon amb aquella olor tan caracterisca de Mont-Ral. Una barreja d'espigol i romani que ajuda a omplir els pulmons i a recarregar les bateries per comensar un nou dia.
Despres d'haver esmorsat, de totes les reunions a primera hora del mati i demes agafo el cotxe i em dirigeixo cap a la meva zona de treball. Despres d'un parell de kilometres de carretera, creu-ho sobre la via del tren, passo pel costat de la depuradora d'aigues i deixo l'asfalt enrera per entrar en el cami de terra. Una cosa curiosa en aquest pais es que les carreteres esfaltades estan fetes pols i els limits de velocitat son molt estrictes, pero els camins de terra estan tan be que ni tan sols hi ha limit de velocitat (tot i que a nosaltres no ens deixen passar de 80, per motius de seguretat i pq els nostres 4X4 no crec que puguin anar a massa mes).
Per lo general el cami de terra segueix el curs d'un riu normalment sec. Tot i ser sec, aquest riu es poter la font d'aigua mes fiable per a la vegetacio de la zona i aixo fa que el cami estigui constanment flanquejat per arbres (eualiptus) i matolls. Llogicament el fet que hi hagi vegetacio fa que tambe hi hagi tot tipus de fauna. Troban-te tot sovint i per ordre de frequencia: vaques, llangardaixos i sargantanes, dracs, cangurs i serps; a part de tot un repertori d'ocells que potser algun dia em parare a descriure.
Us heu parat mai a pensar quina olor fan els eucaliptus? doncs no, ni de bon tros fan la mateixa olor que els caramels per la gola o els bahos per destapar el nas. La veritat es que fan una olor mes aviat com la dels homs (si es que allo que hi havia al cami de l'esquirol eren homs). Aixi, conduir en aquest cami despres d'una tempesta es com passejar pel caminal de l'esquirol. Si per sort o per desgracia t'agafa la pluja mentre vas conduint val la pena baixar la finestra i mullar-se una mica (o un molt) perque el contacte de l'aigua amb el paisatge sec fa que de cop i volta s'aixequi una especie de tel (que es pot veure a simple vista) del terra i de les fulles dels arbres i dels arbustos. Com que es prop del riu on hi ha mes vegetacio, tambe es en aquests punts on el riu i el cami s'apropen mes on l'olor es fa intensa com aquella olor del cami cap a cals del Pa amb Tomaquet, amb les canyes i el cami de terra.
Segueixes conduint i les olors et van envaint, una altra olor intensa es la de fideus amb curry... uix, massa estona al cotxe m'he fotut un pet, moooooolt aconsellable baixar la finestra tambe en aquests casos.
Per aquells de vosaltres que algun cop heu intentat anar de Mont-Ral a Capafonts amb bicicleta o a peu pel cami de Farena o per la carretera (i per aquells que no intenteu recordar algun dia que hagiu fet el trajecte amb la finestre del cotxe oberta), segur que recordeu aquell tros de bosc prop de Mas de Felliu que es va cremar ara fa uns anys. Potser es el pitjor tros del trajecte perque no hi ha hombra i el blanc del terra amb el negre dels arbres fa que la calor sigui insuportable. Si, pero si us hi pareu a pensar aquest tram tambe te una olor caracteristica. Una olor que es la barreja de pi cremat amb la dels pins que van sobreviure i la de plantes que tornen a creixer. Aquesta mateixa olor es la que se sent quan abandono el cami de terra principal i entro al cami de cabra que em porta fins al lloc on fem els sondejos. Llogicament aquesta zona fa olor a cendra ia a matoll fresc perque es va cremar durant el Nadal i el nostre cami va fer de tallafocs deixant un contrast curios entre el vermell i verd original i el negre i blanc de la zona cremada.
No te res a veure amb les olors, pero la vista des de un dels forats que vam fer era ben be la mateixa que si estiguessim arropenjats a la baranda de la terrassa de Mont-Ral. Una vall molt semblant al davant, una muntanya molt similar a l'altre banda i fins i tot alla a l'horitzo sembla que hi ha una muntanya que sembla el gegant adormit del Coll de l'illa. Be, aixo si, canvieu el verd del paisatge i el blanc-groguenc de les roques per uns colors mes foscos i molt de vermell arreu.
Quant conduint despres de les pluges arribo a un dels punts on el cami es creua amb el riu i donc gracies per portar un 4x4 alt i no un cotxet convencional (o sino acabaria fent submarinisme) l'olor de l'aigua fresca picant contra la proa del cotxe i batent contra les portes del cotxe amb suaus onades creades per les meves rodes em recorda algo tambe, pero encara no he descobert que pot ser.
Finalment, ja un cop he tornat al campament i despres d'haver anat al gimnas i haver sopat sec fora la meva habitacio i m'obro una cervesa, la mateixa olor de les plantes que pel mati em recordaven a Mont-Ral, ara es barrejen amb l'aire que arrossega una nova tempesta d'estiu i que recorda aquells vespres sota les moreres de l'esquirol en que contemplava els mosquits ballant al voltant d'una de les llums casolanes del Mila en ves d'acabar els deures qeu de bon mati mon pare s'havia entestat en que jo havia d'acabar abans d'anar a dormir.
Be, em sembla que per fer un tremps que no escribia la cosa ha quedat prou compensada. Una mica mes i escric una tesi doctoral! Per cert, parlant de tesis, ja he rebut les notes per la meva tesi de master i ha estat un altre notable. Per tant aixo vol dir que ja estic graduat. Ja he acabat el meu master!!!! ara a veure si puc conseguir una copia corretgida i enviar-vos-la pq pogueu veure lo xula que va quedar. Si, ja se que estara en angles, pero ni que l'hages escrit en catala tampoc s'entendria res aixi que lo millor sera que us remireu els dibuixets i figures que n'hi ha bastants.
Per cert, per si ja no us en enrecordeu, podeu anar mirant les meves fotos a:
Aixi com a resum us dire que de les ultimes fotos de WA les primeres son just despres de l'incendi i les pluges de gener. Tambe n'hi ha unes qunates d'un dels dracs que us deia que em trobo de tant en tant (per fer-vos una idea de la mida seria algo aixi com el Jul de gros), varies fotos de tempestes i animalons aixi com de camins inundats alla on es creuen amb el riu i les ultimes, tot i que sap greu dir-ho son del meu primer Wicket (que en australia es el nom que es fa serbir per anomenar algu que esta eliminat quan es juga a cricket). Si, per desgracia un dia tot just entrar en el cami de terra dos cangurs van saltar davant meu. vaig tenir temps de fotre un cop de volant i un d'ells va esquivar el cotxe, l'altre va saltar en la mateixa direccio en la que anava jo i no hi vaig poder fer res. Des de llavors he tingut un parell d'ensurts mes pero cap d'ells ha acabat malament. Si serveix de consol, en aquesta zona els cangurs estan considerats una plaga i si en mates algun ningu no diu res.
Per acabar amb algo divertit us recomano que mireu les fotos de la boda de la cosina de la Luc (Alanush's Wedding). Dos punts importants:
- L'Umpa Lumpa que hi ha al costat de la Luc en la foto on estan al carrer es la seva cosina de 16 anys!!! (com diria el santiago segura: "como iva a saber yo que tenia 10 anyos?! si es que la culpa es de los padres que las visten como putas!")
- I molt important tambe, el capella. Creieu que un tiu amb una barba aixi podria pujar en un avio i volar als estats units? jo ho dubto!
Ara si, potser que acabi el mail i vagi a fer algo de feina. Si, no cal que mireu les dates, es dillums de pasqua i treballo, tambe vaig treballar ahir i divendres sant tb. Esprero que la Paqui mogui els fils entre els seus alts contactes i fagi que excomulguing a tots aquests bandarres que em fan treballar per setmana santa!!! Jejejeje.
Un petonas a tots i fins molt aviat!!!!!
Petons,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada