Ja tornem a ser per aquí!!!

Per fi han tornat les aventures del Pau a la Selva!!! Lògicament patrocinades per Ambelscollonsalama Tours (i SMEC que és qui em paga!)

Per aquells que encara espereu els últims articles de Kenya… algun dia m’hi posaré, però és que estat molt enfeinat fent… anant a… vamos que ja els penjaré algun dia!

Ara comença una nova aventura! Aquest cop toca Malàisia! I com no podia ser d’una altra manera començarem per la part més desconeguda de Malàisia, per les  províncies de Sarawak i Sabah, a l’illa de Borneu.

Quan vaig començar a negociar el nou contracte i em van informar que m’enviaven a Malàisia vaig assumir que m’enviarien prop de Kuala Lumpur (a partir d’ara en direm KL). El principal projecte per al que em volen es només a 150km al nord de KL i tot i que ells ja m’havien dit que els primers dos mesos els dedicaria a un altre projecte, jo vaig imaginar que seria alguna cosa relacionada amb el projecte principal.  Doncs no, res d’anar a KL o enlloc de la Malàisia peninsular. Directe cap a la Malàisia insular, a l’illa de Borneu.

Borneu era antigament coneguda pels mariners espanyols com un cau de pirates i bandits. Port comercial del sud-est asiàtic i gran reserva natural. Ara s’ha convertit en una gran exportadora de petroli, gas, fusta i oli de palma. Aquests dos últims elements són els que estan tenint un impacte més gran sobre l’illa. La gent aquí es dedica a talar els boscos tropicals seguint el que a mi em sembla una tala indiscriminada per fer fusta.  Segons la wikipedia més de la meitat de la fusta tropical que es comercialitza al món ve de Borneu. L’altre element, l’oli de palma està guanyant terreny a la fusta. Literalment. Els locals es dediquen a arrasar hectàrees i més hectàrees de selva per poder plantar palmeres i extreure’n la saba que després es farà servir per a produir gomes (cautxú, resines i altres coses semblants). Sobrevolar l’illa amb avioneta ofereix una impactant visió de lo extenses que aquestes plantacions de palmeres perfectament alineades poden arribar a ser.

Actualment l’illa la comparteixen tres països diferents. El sud de la illa pertany a Indonesia mentre que la costa nord forma part de Malàisia. Dins de la franja malaia hi ha dues petites taques al centre de la costa que corresponen al sultanat de Brunei.  Brunei és un reducte dels antics sultanats que solien dominar la regió amb moltes de les seves normes feudals encara en practica avui en dia. Tot i ser un dels països més petits del món i disposar de grans reserves de petroli i gas que suposen ingressos descomunals per al país, la seva població viu en unes condicions molt precàries i imagino que l’únic que gaudeix dels diners que entren és el famós sultà.

A l’illa viuen uns 20 milions de persones. La població de Malàisia es divideix principalment en malais, que tenen aparença indonèsia  (amb la cara rodona i morenets de pell), en xinesos i en hindús.  Aquí a Borneu la majoria de la gent es pot englobar dins la raça indonèsia. També hi ha uns quants xinesos, però no tant com a la península. I d’indis aquí n’hi ha poquíssims.  La proximitat amb Indonesia (comparteixen l’illa) fa que tant les costums com la llengua siguin una barreja de les dues nacionalitats. D’aquesta manera aquí a la part malaia més del 60% de la gent són musulmans (Indonesia és el país amb major percentatge, i crec que nombre, de musulmans del món) això fa que moltes de les expressions malaies tradicionals, com hola, adéu i la resta, es vagin substituint per les expressions més típiques musulmanes com assalamualaikum.

Per als que puguin pensar que Malàisia és un país pobre estan molt equivocats. Malàisia és segurament després de Singapur, el país més ric de la regió. Les grans reserves de petroli i gas, la fusta, l’oli de palma i els centres de finances moderns complementen la típica indústria asiàtica de manufactura a gran escala i la producció agrícola. Això fa que el  govern es pugui permetre fer grans inversions en desenvolupament, sanitat i d’altres. Si bé és cert que Malàisia només ha disposat d’aquests recursos recentment, i la riquesa encara no arriba ni a tota la gent ni a totes les regions. Però comparat amb altres veïns de la zona, els malais disposen d’una molt alta qualitat de vida.

Tot i haver-me llegit la part de la guia on parla de l’illa encara no se ben bé que em trobaré per aquí. No sé exactament com s’assemblarà la cultura d’aquesta part de l’illa a la de la península, o a la indonèsia. Tampoc sé ben be si em podré regalar la visió d’algun dels animals fantàstics que poblen aquests boscos de selva tropical o si ho tindré fàcil per explorar alguna de les coves gegants patrimoni de la humanitat que hi ha per la regió.

Borneu és casa per a moltes espècies de primats, però els mes destacables són els orangutans i elmono nassut. A part també s’hi poden trobar elefants asiàtics, elefants pigmeus, rinoceronts, lleopards, llangardaixos i serps de més de 9m de llarg, multitud d’ocells i insectes, entre ells els famosos mosquits tigre. Potser no caldria conèixer en detall tota la fauna. Amb els monus i els elefants em conformo.

La foto no és meva

El sòl tropical juntament amb les abundants pluges i la orografia de l’illa fan que els rius aquí baixin amb molta aigua (per això estem construint preses hidroelèctriques) però també amb molt de sediment. Aquest sediment, a part de proporcionar una terra molt rica per al conreu també fa que l’aigua de les platges no sigui tan paradisíaca com molts es puguin pensar. La majoria de platges que hi ha per aquí no les classificaríem com a destí turístic preferit. Però com he dit, la majoria. Això vol dir que hi ha una minoria que si, que realment son platges de sorra blanca amb palmeres i esculls de corall.

Penso anar a veure aquestes platges, vull veure els orangutans i vull explorar les coves plenes de ratpenats, tinc intenció de fer tot això els meus dies lliures i tinc intenció d’explicar-vos-ho aquí!

Que comenci la nova aventura de Ambelscollonsalama Tours!!! Avui Pau a Borneu!