dilluns, 27 de desembre del 2010

Cap a Sydney!


Pensaveu que us en salvarieu? No pas!!!
Ara mateix em trobo a l'aeroport Changi de Singapur i encara em queden dues hores per embarcar cap a Sydney, i aprofitnant que ara tinc el meu super Macbook air puc escriure un nou capitol!
I es que en aquests últims dies hauré acumulat més punts de companyies aèries que en l'últim any i mig! En 20 dies faré Nairobi-Amsterdam-Barcelona-Singapore-Sydney-Singapore-Barcelona-Amsterdam-Nairobi! en total unes 80 hores de viatge! ara si que sóc un Willy Fog!!!
Plegar de Nairobi va ser fàcil. Després de passar-se tot el dia treballant, corrent a casa a fer la maleta, a sopar amb el Carl, i a esperar el xofer que em portés a l'aeroport.
Feia temps que no em resultava tan fàcil fer una maleta com quan vaig marxar de Nairobi. I pensar que l'empresa em pagava fins a 20 kilos d'exés d'equipatge (en total en podia portar 66!) i jo amb... posa que en total això pesa com a molt 4 kilos! Si, el pròxim cop que torni ja ho ompliré de souvenirs! 
 
L'avió estava previst que sortís a les 23:00, però al final sortim mitja hora més tard. Hakuna Mattata! i es que això és Àfrica!!! (intentaria moure el cul com la Shakira, però aquí a Singapur segurament et poden posar a la presó per fer algo així). Per sort, aquest cop si que volem amb un avió de KLM. Avió nou, ben equipat i sense apagades completes de llum (com va passar amb el de Kenya Airways abans de despegar d'Amsterdam a l'anada). 
Sorprenentment he pogut dormir bastant durant el vol i arribo a Schipol esperant-me trobar el merder que tant s'havia vist a tots els telenoticies. Si que quedava algo de neu als sostres, però ni molt menys el que jo m'esperava. I l'aeroport, comlpletament desert, res de gent dormint per terra ni vols cancelats. Tot molt tranquil. Millor, així arribaré a casa a l'hora prevista.
A barcelona em venen a recollir els pares i cap a caseta, que és Nadal i s'ha de cel·lebrar! Com cada any, sopar a ca la Nuri (ma tieta) amb la familia de ma mare. Al final del sopar amic invisible i... Sorpresa!!! torno de la cuina de fer cafè i me'ls trobo a tots amb caretes de negritus cantant una versió de "yo soy aquel negrito..." adaptada a el Pau fa 30 anys. I és que ja ho diuen que n'hi ha més a fora que a dins! Però em va fer molta il·lusió! Un peto molt fort a tots!
Després de sopar de festa amb el Jordi i el Miguel. Quan només tens 48 hores per compartir amb els amics i la familia, dormir és tot un luxe! La nit va acabar aviat. Sobre les 7. L'endemà Nadal!
El dia de Nadal, com sempre al mas. Menjar, crits, nadales, més crits, el Jul bordant, més menjar, més nadales... en resum, un dia de Nadal perfecte, com Deu mana! Pel vespre tornem a sortir amb els amics, aquest cop amb el Zoel i el Gerard (que consti que no he posat Gera eh!!!). Entre vols, festa, menjars excessius i no parar d'anar amunt i avall la nit no s'allarga gaire, només fins a quarts de tres. I ja va bé perquè a les sis ja he d'estar d'empeus per anar cap a Barcelona a agafar el vol cap a Sydney. 
Un vol de 30 hores sempre és pesat, però volar amb Singapore Airlines fa que la cosa sigui molt més fàcil (a veure si paguen algo per la publicitat). Com a mínim en aquests avions t'hi caben les cames! Això si, comença a ser una mica sospitós que cada cop que volo a través de Singapore no hi ha cap conexió disponible i sempre m'he de passar mig dia a l'aeroport! Per sort, ho tenen molt ben muntat. I és que amb diferència l'aeroport de Singapur és el millor del món! restaurants, botigues, gimnàs, piscina, sales per dormir, zones de relax, jardí de cactus, jardí de girasols, jardins penjants, jardí de papallones, locals per fer massatges... no, no he comprobat si hi ha final feliç, però m'he fet fer un massatge de reflexoterapia que m'ha deixat com nou! això si, tal com he sortit d'allà he anat directe a una de les butaques de la zona de relax i... bé, debia roncar bastant perquè la noia que tenia al costat s'havia canviat de lloc quan m'he despertat hehehehehe. 
 
El millor de tot però és que si estàs de transit i tens prou temps entre vol i vol, t'ofereixen un tpour turistic gratuït per la ciutat! Ara fa dos anys ja ho vaig fer i pensava que no valia la pena tornar-ho a repetir, però com que tenia 11 hores per passar com pogués doncs m'hi he apuntat. I la veritat és que deu n'hi do de com de ràpid canvia aquesta ciutat. Gratacels nous, més terreny guanyat al mar, noves autopistes... i és que Singapur no té res a veure amb aquell port de pirates que sortia als llibres de Sandokan. Ara Singapur és la Suïssa de l'Àsia. No només perquè els cafès valguin 4€, ni perquè tinguin lleis super estrictes com no poder mastergar xiclet en public o no poder portar més d'un paquet de cigarrets a sobre, sinó perquè aquí la gent te molts calers i s'inverteixen molt bé! Ah, i que el país és minuscul!
 
Els carrers estan nets, la gent condueix de forma civilitzada, el transport públic funciona a la perfecció, el 80% dels habitatges són de protecció oficial... el paradís! sempre i quan tinguis pasta per poguer-t'ho permetre clar!
Després del tour he hagafat el metro per baixar a la ciutat. Com que l'altre cop ja havia visitat el centre, chinatown i little india, aquest cop m'he perdut pel batti Malay. Una mica decepcionant. tot eren xinus, i és que ara Malasia està ple de xinus i per tant no es pot dir que fos una estafa, però no era el que m'esperava. És com si anesis a veure un barri català a Italia i tot fossin lolailos de Santaco (si que són catalans, però no vindriia a ser el mateix). He dinat en un lloc de fideus de la Energy Union (o algo així) on ja veure, quins seran els efectes secundaris (fideus amb anec i sopa d'acompanyament no arribava als 3€ en una ciutat tan cara com aquesta!) Si sentiu que han posat en quanrentena un vol que anava cap a Sydney... el culpable és el patu.
 
Després de dinar, un tomb pel barri i cap a l'aeroport, a fer-se el massatge als peus, la bacaina i ara a escriure això! que guai que és tenir un portatil com deu mana i free Wi-Fi!!!
Ara us he de deixar perquè mbarco en mitja hora i encara he de passar el control de seguretat i portant un patu a l'estomac potser no passo el test de detecció d'explosius!
 
Un petó a tots i el pròxim des de Sydney!
Bon any a tothom!!! 
Aquest article va sota l'etiqueta de Down Under perquè l'escric de camí cap a Austràlia i no des de l'Àfrica! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada