Setmana 2; Fent el Gos?

Setmana 2

Ja hi tornen aser...

COMENÇA LA SETMANA

Suposo que no cal dir que la setmana no podia començar de millor manera. Una cerveseta després dela feina, una altra cervesa mentre esperàvem que fossin quarts de dotze de lanit (aquí al meu pis això és molt entrada la matinada) i un parell més decerveses  per assaborir els 5 golets quees van tragar Mou i companyia.  Sorprenentment(o no tant) el 99% del local, que estava ple, anava amb el barça així que l’ambientno podia ser millor (o si, us imagineu un 5-0 com aquell en un local ple demadrilenyus? Aix... m’emocionu...). Així que ara em passat de veure els partitsimportants a les 4 de la matinada amb un got de llet i galetes a veure’lsentrada la nit amb una cervesa i a la terrassa d’un bar... tot i que  tenia la seva gràcia anar a treballar desprésd’una botella de cava.

FEINA?

Si, se suposa que venia aquí a fer feina però treballava millor la primera setmana amb el meuordinador que no pas ara. Tinc un super-ordinador nou que s’encalla fins i totllegint el correu. Això sumat a que la connexió a internet de l’oficina noaguanta ni mitja hora seguida fa la feina impossible. De totes maneres lasetmana l’he passat donant-me d’alta a les llistes de correu, descarregantprogrames i fent d’altres feines protocol·làries. Tinc ganes de començar afeina de veritat.

COMPANYS DE PIS

Segueixen igual. Aramateix son les 20:17 i ja han sopat, i com que jo estic al menjador s’hanquedat un moment a fer-me companyia mirant la tele, però m’hi jugo el quevulgueu que no duren ni 10 min més.

Tot i que ens han tancat el gimnàs hem aconseguit mantenir una certa harmonia social. De tant entant anem a córrer junts, anem a comprar al supermercat, diumenge vam anar almuseu i fins i tot dissabte els vam convèncer per sortir una estona de festa!

SORTIR DE NIT

Efectivament a Nairobi hi ha llocs molt millors que on em van portar la primera nit. Dissabtevaig aconseguir convèncer els companys de pis que podríem sopar fora. Un copallà se’ns va unir un australià i a partir d’aquí va ser fàcil fer el pas capal següent local.

Aquest cop un lloc modern i net, amb diferents sales i ambients. Casetes de menjar, una salalounge amb una banda en directe, restaurant i la típica discoteca moderna tot ade color blanc amb llums blaves i sales vip al final del local. La gent, el 90%locals, i excepte per una noia que es va mostrar sospitosament interessada ennosaltres, la resta gent molt normal. La música... tampoc cal demanar que totsigui perfecte oi? (per cert, son les 20:28 i el Nepalès acaba de marxar! Que havíeuapostat?).

Primer ens vaminstal·lar al lounge a escoltar la banda en directe. Ritmes molt tropicals, laveritat és que estava molt bé. Fins i tot hi havia una parella de francesosbasant tocats (del bolet i per l’alcohol) que ens anaven arrossegant un per una ballar. El millor les excuses de l’australià i del kiwi. El primer li diu ala dona: “No puc ballar perquè tinc la cama malament” assenyalant-se la cama.Aleshores la dona va cap al kiwi i ell li diu el mateix: “No puc ballar perquèell té la cama malament” assenyalant la cama del company!

Cap a la una els companys de pis ja havien cobert la dosi de festa per als pròxims 10 anys i els vaig acompanyar cap a casa (per després tornar cap al local amb els altres).Si, ja condueixo, però ho explicaré més endavant.

Al final vam quedar el Carl i jo. Ballant a la sala gran on va estar força bé. Fins i tot vaig fer unes amigues tot i que encara no entenc perquè una d’elles va deixarde parlar-me després d’aquesta conversa:

Ella- Que fas a Nairobi? Jo estic treballant, sóc enginyera estructural

Jo- Jo també estic treballant, sóc geòleg.

Ella- ah! Geòleg! has d’anar a la frontera d’Uganda! És preciós, però vesi abans no construeixinla presa d’aigua! I en que treballa un geòleg aquí?

Lalaraaaalalaaaaaa...

Jo- Doncs en lapresa...

Ella- I per quèla construïu?

Jo- Perquè elspobles de la zona ho demanen!

A partir d’aquellmoment no és que m’ignorés, però vaig parlar més estona amb la seva amigabrasileira (brasileira d’aquelles descendents de japonesos i no de les que totsvoldríem conèixer).

En resum, unabona nit.

CONDUIR

Al final l’empresaens ha designat un cotxe per casa (tot i que si ens fa falta podem seguir fentus dels conductors). El primer dia l’iranià (que és una espècie de jefe ambalgo d’influència) va voler conduir per anar cap a l’oficina. No entraré endetalls, però després de descobrir que quan portes un cotxe automàtic no fasservir el peu esquerra per frenar vam decidir per unanimitat que jo seria elconductor a partir d’aleshores.

Els primers diesper aquí pensava que això era un caos circulatori i que la gent no seguia lesnormes. Ara veig que no, que els que ho fem malament som nosaltres!  Si tu vas per una carretera i et trobes un tractorque va molt lent i ve algú en direcció contraria que fas? Et quedes encallatfins que el tractor marxa, perdent un temps preciós i gastant gasolina reduintmarxes. Mal fet! Si la carretera és prou ample per a cabre-hi tots tres, perquè hem de respectar una línia blanca al terra? A casa el que ve en direcciócontraria començaria a pitar i a fer llums i si no vas gaire ràpid fins i totxocarà amb tu per a que el seguro pagui la ratllada que va fer l’altre diasortint del pàrq¡king del Mercadona. Aquí no, aquí l’altre enten perfectamentque la carretera és de tots, i mentre ell tingui lloc per passar, s’aparta unamica i tots contents! Doncs el mateix passa amb els semàfors,  les rotondes, cruïlles... Sentit comú és totel que fa falta. Sentit comú i un parell de bitllets de 50 per als que vigilenel cotxe quan aparques.

EL MUSEU

Basic, educatiu ienfocat als més petits. La veritat és que el just per fer-te una idea de lahistòria del país i del que ha passat en aquesta regió en els últims 4 milionsd’anys.

Com he dit, totmolt enfocat al més petits (que ja va bé). Explicant com es forma un fòssil,com es diferència una pedra d’un os fòssil... Un munt de sales explicant que és Àfrica (també molt lúdic iparticipatiu).

Dues coses em vansorprendre especialment:

1)     ElVIH es passa a través dels mosquits. O com a mínim aquesta es la única causaque s’explicava. I és que aquí el nou govern és molt conservador (pubs han detancar a les 11 i volien aprovar una llei per posar a la garjola alshomosexuals)

2)     Notenen escales. El terra, bancs i baranes del museu brillaven de lo nets queestaven. Ara, quan pujaves al primer pis i veies les girafes i els elefants desde dalt... mare la de pols que tenien! L’elefant rai perquè són grisos, però ala pobra girafa no se li distingien les taques marrons tan típiques!

Però en generalel museu de la mort prou bé. Museu de la mort perquè a la sala 1 tot erenfòssils humans (i és que aquí és d’on van sortir els nostres avantpassats). Lasala 2 tot d’animals dissecats i caps penjats a les parets. La sala 3 centenarsd’ocells dissecats. Sala 4... bé, només hi havia una escultura feta a base d’unesampolles fetes a partir de carbasses i fruites. Que passa, que les carbasses nopoden tenir sentiments?

GAT PER LLEBRE

I és que per moltque nosaltres aquí tinguem la vida regalada, Kenya segueix sent un país pobre.I hi ha luxes que no sempre es poden tenir.

Els problemes ambl’aigua i la llum són fàcils de sobrevenir si tens un generador i un tanc dereserva. Però saber cada dia què és el que menges... això és un luxe que pocses poden permetre, i nosaltres tampoc som d’aquests.

No, no et donarangat o rata a no ser que ho demanis especialment en alguna de les braseriesrares que hi ha per aquí (i ales que encara no he anat). No, la cosa no estàtant malament. El que si que pot ser que passi és que demanis carn de xai i et portincabra, o et vingui de gust un bon bistec de vedella i et trobis amb carn debúfal. No, no està dolent però no és el que has demanat. Diuen que això passa avegades als restaurants normals i força sovint als restaurants més de carrer.Jo encara no m’hi he trobat (crec, tot i que la carn picada que vaig comprarfeia molta olor a bestiar).

QUIN GOSET TAN MONO...

I per acabar unacuriositat:

No és veu gentpassejant gossos pel carrer, però de nit es senten bordar multitud de gossos.De dia no se’n sent cap, però de nit és un festival de lladrucs. Així que, toti que durant el dia ni se’n senten ni se’n veuen, de gossos n’hi ha.

Què és el quepassa? Ahir ho vaig descobrir.  Perprimer cop em vaig fixar en el cotxe que normalment sempre ens creuem a primerahora del matí quan anem a treballar. El cotxe portava un remolc, amb un telèfoni un cartellet anunciant una empresa. Hi ha empreses que lloguen gossos! Tal icom ho llegiu. La gent lloga gossos per vigilar les propietats de nit. Passenal vespre a deixar el gos, i al matí el recullen.

I fins aquí lasegona setmana. Si tot va bé aviat reobriran el gimnàs i no caldrà que segueixillevant-me a les 6 per anar a córrer (mitja hora més tard que els companys depis)

Aquesta setmanahem de decidir si anem a Mombasa pel cap de setmana o si organitzem algunaexcursió a algun altre lloc. La idea de Mombasa sona molt bé ja que hi volenanar amb tren i pot ser una aventura molt interessant. Ja en sentirem a parlar.

Un petó atothom!!!